Són milions de nens que viuen en situacions difícils d’abandonament i carència social absoluta als carrers de les principals ciutats de Brasil, sense cap mena de vincle familiar. En definitiva, són “ciutadans sense drets”.
La greu situació d’aquests nens no ens ve de nou però des que vàrem tenir la trobada amb l’associació del MNMMR a Vic entenguérem que el problema era molt més greu del que les estadístiques i les notícies ens informaven.

A Brasil moren molts joves a causa de la droga, abusos sexuals i l’extermini directe per part d’associacions (escuadrones de la muerte) que busquen netejar els carrers d’aquells que no poden entrar al sistema, ja que no se’ls ha inclòs per tractar-se de nens abandonats, pobres o per no tenir família. Però la realitat és que set milions de nens –segons dades donades per diferents ONG, ja que no existeixen xifres oficials exactes- viuen o passen la major part dels seu temps al carrer “ per el propi desig de guanyar diners i per la imposició de la família, que els obliga a treballar per aportar ingressos”. La major part d’aquests menors es dediquen a la venta ambulant, netegen els parabrises dels cotxes i realitzen serveis. Molts són víctimes de la violència del carrer i acaben passant droga o cometent petits delictes. Un dels únics aspectes positius d’aquests escenari és que un percentatge elevat d’aquests menors aconsegueix assistir amb freqüència a l’escola. D’altra banda, el sistema educatiu brasiler hauria de comptar amb més recursos per abordar aquests tipus de problemes i oferir una alternativa real a aquests joves i nens.